La matinada de dissabte els rellotges perdran una hora. A les dues seran les tres, un canvi que ja ha esdevingut una tradició. S'aplica de manera continuada des de 1974 i va sorgir en una situació similar a l'actual, com una idea per estalviar energia.
El canvi d'hora és una mesura de més d'un segle de vida. Se li atribueixen diversos impulsors. Un d'ells és Benjamin Franklin, que mentre vivia a París va proposar que els francesos es llevessin abans per aprofitar la llum del sol.
També se n'emporta el mèrit el constructor anglès William Willet, per raons similars a Franklin. Diuen que un dia de 1905, passejant a cavall ben d'hora al matí, es va adonar que la major part de la gent encara dormia. Des de llavors es va proposar impulsar l'horari d'estiu, entre altres coses perquè això li permetia tornar de les seves partides de golf a la tarda quan el sol encara era a l'horitzó.
El primer a proposar la idea, però, va ser un neozelandès, l'entomòleg i astrònom George Vernon Hudson, el 1895.
Fins a la Primera Guerra Mundial la mesura no es va fer extensiva a tot Europa. Sempre per la mateixa raó: estalviar energia. En aquell cas, en ple conflicte bèl·lic, es volia estalviar carbó. El 1974 es va recuperar la idea per fer front a la primera crisi del petroli, en una situació d'estalvi energètic similar a l'actual. Des de llavors, el canvi horari s'ha anat aplicant al continent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario